POEMES DESAPAMATS
Primer premi “Hilari d’Arenys” 1978
(selecció)

MENTRE  ELLA   DORM

Mentre ella dorm
li faig poemes
perquè la nit no se me la mengi

Mentre ella dorm
li parlo baixet
perquè també li vull entrar pel somni

Mentre ella dorm
li pinto el vestit
perquè demà estigui més bella.

Mentre ella dorm
m’apropo al no res
de ser sense ella.

 

DE  COS   PRESENT

Hi ha portes que grinyolen,
Hi ha grinyols que portegen.

Hi ha escales que puden,
Hi ha pudors que escalonegen.

Hi ha corredors que ressonen,
Hi ha ressons que corretegen.

Hi ha finestres que udolen,
Hi ha udols que finestregen.

Hi ha cambres que enfredoreixen,
Hi ha fredors que cambregen.

Hi ha llits que sorprenen,
Hi ha sorpreses que llitegen.

Hi ha espelmes que titil·len,
Hi ha titil·lacions que espelmegen.

Hi ha llàgrimes que humitegen,
Hi ha humitats que llagrimegen.

Hi ha amors que moren,
Hi ha morts que enamoren.

NO   PARLIS

El diàleg dels cossos
La parala de la pell
L’article del pèl
L’adjectiu dels ulls
L’accent de la mà
El punt del mugró
La coma del sospir
La frase del bes.
L’inacabable discurs
de l’amor.